El final de l’època daurada de Hollywood, que se situa a finals dels anys 50 i principis dels 60, coincidirà també en els darrers anys d’un tipus de simfonisme que tindrà la màxima representació en la figura de l’hongarès Miklós Rózsa i les seves poderoses partitures, la més representativa de les quals és la magnífica Ben-Hur (1959).