L’estudi d’aigües residuals amb finalitats epidemiològiques i sociològiques és una eina relativament nova que té molt de potencial. Principalment en destaca que és una eina integral. Les aigües residuals no fan distinció de classe, gènere, edat, tot el que és excretat per la població va a parar al mateix lloc. Aquesta és una característica que la fa única per utilitzar-la com a eina, no només per al control i coneixement de la propagació de noves malalties, sinó per a molts altres usos. El canvi climàtic, un creixement poblacional sense precedents, aparició de bacteris resistents a antibiòtics, sorgiment de nous patògens, globalització,… el món actual és altament sensible a la propagació de malalties i a molts d’altres canvis. En parem?