El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica,[1] difosa des del segle x fins al xiv, amb fluxos i refluxos, per l’Àsia Menor, els Balcans, el nord d’Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s’estengué per tota la Cristiandat, tant en l’àmbit occidental llatí, com en l’àrea oriental romana d’Orient ortodoxa. Els seguidors d’aquest corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. Sovint s’anomenaven a ells mateixos bons homes o bons cristians.
Mercè Puntí Sañé
(Manlleu, 1951 – )
Es va llicenciar, l’any 1974, a la Universitat de Barcelona, en Geografia – Història de l’Art.
Conferència només disponible per a usuaris registrats.
Si vols fer-te soci clica aquí: