Tot i que tradicionalment la sarsuela s’associa com un gènere madrileny, les primeres sarsueles en català es van escriure a mitjans del segle XIX amb títols tan emblemàtics com L’aplec del remei de Josep Anselm Clavé (1858). A principis del segle XX, la sarsuela en català va gaudir d’una gran revifalla impulsada per títols com Balxant de la Font del Gat (1922) o el gran èxit de Cançó d’amor i de guerra (1926) del valencià Rafael Martínez Valls, escrita en els temps convulsos de la dictadura de Primo de Rivera. Situarem aquesta sarsuela en el context d’un gènere que forma part de la identitat cultural catalana.

En un recorregut per les diferents escenes del Via Crucis, descobrirem la simbologia i alguns secrets que amaga el gran retaule integrat per figures i alts relleus tallats en pedra i quatre portes de bronze, que combinen elements representatius i al·legòrics, a través dels quals l’escultor Josep M. Subirachs aconseguí transmetre amb eloqüent expressivitat el drama de la Passió de Crist.