Sr. Rafa Burgos Santero
La Barcelona de postguerra va produir personatges com Júlio Muñoz Ramonet. Acumularia una de les fortunes més grans de l'època. L'estraperlo i la corrupció van ser claus. També, la despietada manera d'aprofitar-se de prohoms d'una burgesia catalana que anava a menys.

Sr. José Manuel Rúa Fernández
El crac'29 va ser la caiguda borsària més catastròfica de la història de la borsa dels EUA, tenint en compte l'abast global i la llarga durada de les seves seqüeles i resultant en la crisi de 1929 també coneguda com la Gran Depressió...

Sr. Marta Nadal Brunès

Vint escriptores catalanes és una tria personal. Presentaré vint veus que al llarg del temps he tingut el plaer d'entrevistar, de conversar-hi, i que per a mi han esdevingut, en part, el pols de la nostra literatura escrita per dones. Des d'una veu íntima i profunda s'han projectat cap a la col•lectivitat. Perquè, com deia M.Aurèlia Capmany, "parlar de mi és parlar dels altres.

Sr. Anna Busquets Alemany
Durant l'Edat Moderna, les publicacions sobre la Xina van inundar Europa i van proporcionar una imatge força completa del país. La geografia, l'organització política del regne, els costums i formes de vida de la població, així com els aspectes relacionats amb la religiositat dels xinesos, van despertar una intensa curiositat pels intel•lectuals europeus...

Joan Tres Arnal
Mite, llegenda, tradició, creença, història i literatura s’entrecreuen. En aquesta conferència veiem diversos aspectes, també literaris, de les nostres llegendes més populars: Sant Jordi (drac, rosa, etc), Pirineu (bressol de les nostres llegendes), la bandera i l'escut de Catalunya.

Sr. Tamara Djermanovic
Va estudiar Literatura Comparada a la Universitat de Belgrad. Des de 1991 resideix en Barcelona, actualment és professora d’estètica i literatures eslaves a la facultat de Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Junta Directiva de l ‘Aula

Nina Surinyach Carandell
En els últims anys, o en el que s’ha anomenat modernitat tardana (Giddens, 1984), els processos de globalització s’han intensificat. En el mercat global, les ciutats són cada cop més importants.

Joan Vives Bellalta
Resseguir els noms propis de l’entorn musical de Beethoven en les diferents etapes de la seva vida, ens permet entendre el seu context musical repartit entre les ciutats de Bonn i sobretot Viena on va passar la major part de la seva vida. També apropar-nos a la interacció que els professors, amics i alumnes varen exercir amb la seva pròpia música…

Dolors Bramon Planas
S’analitzarà la situació de les dones abans de la predicació de l’Alcorà i com va canviar i ha anat canviant des de llavors. Es distingirà entre la teoría i la pràctica i es desmitificaran alguns tòpics estesos arreu.