Pablo Picasso i Albert Einstein, prototips del geni i font d’inspiració per a generacions d’artistes i científics, han esdevingut símbols del segle XX.

L’art contemporani és Picasso i la ciència contemporània, Einstein. El procés que conduí aquesta realitat constitueix una de les grans epopeies en la història del pensament occidental.

L’objectiu és conèixer per mitjà d’imatges comparatives dels darrers 40 anys i
també amb incorporació d’imatges històriques el retrocés i extinció de les glaceres
dels Pirineus, explicant prèviament de manera bàsica com “funcionen” i quina és la dinàmica d’aquests aparells glacials, fent també un breu repàs de la història del
clima i les glaciacions.

Xerrada que comença amb una introducció a la vida -la construcció del niu, la cria, la hivernada, etc.- de l’oreneta cuablanca, la protagonista d’aquest projecte innovador i sense parió al món.

Bizet va ser un alumne exemplar del Conservatori de París on, a part de deixeble, també va ser gendre d’Halevy i amic de Gounod.
El 3 de març de 1875, després de ser nomenat cavaller de la Legió d’Honor, va assistir a l’estrena de la seva òpera “Carmen”, que el públic i la crítica varen condemnar en nom de la moralitat.

En aquesta conferència compartiré algunes reflexions sobre la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial i la seva comparació amb la intel·ligència humana. Qüestionaré la percepció exagerada sobre el potencial de la IA, assenyalant que els sistemes actuals tenen el que Daniel Dennett anomena “habilitats sense comprensió”.